Nascut a València el 1944 en el sí d'una família d'artistes (músics, pintors i escriptors) aviat va presentar aptituds per al dibuix i la pintura.
Es va formar artísticament en el taller de D. José Amérigo, professor de l'Escola de Belles Arts de València on va treballar de forma intensa l'estudi de la perspectiva, l'anàlisi geomètrica de la realitat i la seva descomposició en cubs, esferes i cons, segons la conceptualització de Cezanne del que el mestre Amérigo era un fervent seguidor. També en aquests taller va fer una immersió en la teoria del color: el mestre obligava als alumnes a fabricar-se els colors amb pigments naturals barrejats amb els aglutinants, oli de llinosa, ceres, làtex, etc. A més, va insistir en la utilització del cromatisme pur com a vehicle d'expressió plàstica abundant en la utilització dels complementaris com a recerca d'una harmonia estética i prenent sempre com a referència al mestre de la llum, el valencià Sorolla.
Ja de jove va participar en diversos certamens de pintura jove obtenint premis i mencions amb els seus paissatges especialment de pobles de València, dels valencians jardins dels "Viveros", bodegons d'estudi, etc.
Els estudis superiors, però, van ser en Pedagogía, per vocació familiar, i en Psicología per interès professional.
Atret pels esdeveniments polítics, l'any 1968 va viatjar a París on va aprofitar l'estada d'estudis per conèixer directament els mestres impressionistes als quals va copiar intensament, especialment Renoir, Van Gogh i Gauguin així com a Matisse i els fauvistes, còpies d'estudi que realitzava tan en olis com en ceres.
Per interès professional, entre 1969 i 1972, va viure a Santo Domingo ( República Dominicana) vinculat a la Universitad Nacional Pedro Heriquez Ureña, al Departament de Ciències de l'Educació. Durant la seva estancia a Quisqueya, nom indígena de l'ílla dominicana, va retrobar-se amb els sentiments estètics de Gauguin, al que havia estudiat intensament a París.
La seva producció pictòrica de l'etapa dominicana es va caracteritzar per un aprofundiment en el cromatisme tropical. Va quedar encisat pels paisatges de Jarabacoa i San Pedro de Macorís, pels cocoters de Bocachica, per l'experiència de menjar mangos en el Carib, pels "bohios" i "conucos" de la gent del poble, per les mirades expresives i netes dels dominicans del barri de Matahambre, per les aigües vermelles del riu Ozama, per l'alegria i pel ritme vital dels "tainos", malgrat les seves condicions de vida.
Encara avui, trenta anys després, es poden trobar reminiscències del "merengue" en la gestualitat de la seva pintura.
Dedicat a la docència, va donar classes de dibuix i d'Història de l'Art a diverses escoles privades. Posteriorment, treballant en Psicología Clínica, es va interessar en la pintura com a teràpia rehabilitadora de malalts mentals a la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona).
En aquesta etapa, va desemvolupar la lectura de les pintures de malalts d'esquizofrènia com un camí per endinsar-se en el psicodiagnòstic de la malaltia mental i de l'inconscient. Dins la psicología proyectiva, la lectura del quadres dels malalts li van ajudar a entendre l'esquizofrènia i a tractar de visualitzar camins per rehabilitar i ajudar a aquest tipus de malalts.
En la seva recerca en el terreny de la neuropsicología va explorar el camp de la memòria visual d'imatges, seguint les recerques del professor Benton. L'estudi de la retenció visual d'imatges li va servir com a mesura del deteriorament intel·lectual propi dels malalts cerebrals per una o altra etiología. D'ahí les seves propostes de rehabilitació a través de la imatge i de l'expressió plàstica.
De la seva estada a la Clínica Mental de Santa Coloma va aprendre d'aquests malalts, nous camins de l'abstracció que va exposar en el seu treball sobre la formació de conceptes en els psicòtics crònics.
Afincat a Barcelona des de 1972 va anar alternant la dedicació a la pintura amb l'exercici de diverses responsabilitats de gestió en la política social de govern de Catalunya.
L'any 1973 va significar el descobriment de Menorca. Els freqüents viatges a l'ílla des d'aquell any li van potenciar l'interès per la llum i el color del seu Mediterrani natal.
Com des de sempre, la seva pintura ha estat sinònim de color viu i potent, la troballa de Menorca va significar una afirmació de tota la seva trajectoria plàstica anterior: formalisme d'arrels cubistes, cromatisme valent i gestualitat ferma. Per a ell, d'una manera especial, Ciutadella de Menorca, la seva segona ciutat, és el paradigma del Mediterrani intercultural, reflexiu i expressionista, una font continuada d'inspiració i creativitat.
Dels seus viatges pel Mediterrani al nord d'Àfrica, a Grècia i a Itàlia, no li ha interessat tant, des d'un punt de vista plàstic, la cultura clàssica, sinó més aviat la cultura popular i les seves persones. No l'nteressa la tornada classicista del noucentisme sinó l'expressionisme vitalista i, a vegades, voluptuós de les persones mediterrènies: la llum d'Éguina, les persones de l'interior de la bodega d'en Silakas, a la plaça Monasteraki d'Atenes, les cases del Plaka o la manera com els grecs pronuncien "Athina". La ferma expressió dels tuaregs o dels egipcis actuals o l'expressiu cromatisme nordafricà ho vincula mediterràniament amb el simbòlic cromatisme del Palio de Siena. Les expressions dels mercaders de Khan-el Halili li evocaven les del mercat d'Olimpia o les parades de la plaça Omonia... Tot això va quedar reflectit en els seus treballs formalistes entre els anys 1974-1994.
Des de 1996 està vinculat al taller "Cristina Blanch" de Barcelona, taller de llibertat creativa, un nucli de reflexió i debat sobre l'estètica i la conceptualització contemporànies, en especial de les corrents artístiques d'avui.
En l'actualitat continua, com sempre, explorant en la llum i el color del Mediterrani. Per a ell, l'arquitectura popular mediterrània, cubista i blanca, és un clar indicador de la "mediterranitat" com a fil conductor de la rica i positiva cultura mediterrània. Tot això tracta de sintetitzar-ho en una línia de treball que anomena "formalisme abstracte," en què redueix la paleta a la màxima simplicitat i en què imposta el color sobre la tela amb diferents tècniques i textures per comunicar els diversos matissos de la seva vitalitat.
Exposicions recents
1996: Individual. Galeria Florida. Barcelona.
1997: Col·lectiva. Sala Cristina Blanch. Barcelona.
1998: Col·lectiva. Sala Sutton. Barcelona.
1999: Col·lectiva. Hotel Adagio. Barcelona.
2000: Individual. Galeria d'Art 2000. Ciutadella de Menorca.
2000: Col·lectiva. Centre artístic Sta. Teresa. Barcelona.
2001. Individual. Hotel Adagio. Barcelona.
2001. Individual. Sala Freneria 3. Barcelona.
2002: Individual. Galeria Siena. Ciutadella de Menorca.
