Per qualsevol artista, dir que porta una dècada pintant ens pod fer pensar que es poc temps per trobar el fruit del reconeixement i la popularitat, però a la Llüisa Roca, artista gironina, no Ii cal temps per ésser reconeguda en el mon pictòric. L'art flue ix de les seves mans i pot considerar-se una pintora que ha vlst crélxer el seu propi fruit pictòric i el reconeixement general del públic.

La natura, el seu mirall constant i diari, la LIüisa Roca la construeix per mitjà del pas de les estacions de I'any, filtrant-Ia per la retina del seus ulls i plasmant a cada instant la bellesa que confereix eI moment. Pinta de manera real -sense estrldències ni càrregues materials- els camps verds o el pasturatge dels animals a la temporada de bonança. Tamb&ecaute; els durs hlverns, la satisfà reproduir de manera natural la silueta que la neu retalla en el paisatge i per tot arreu trobem la presencia de I'aigua -rierols, Ilacs, basses-, un tema al qual es fidel en quasi totes les seves observacions. Per aixó, en la intimitat, en aquella zona espiritual interna i reservada s'alça en paladí principal de les Ilibertats personals defensant, des de la seva posició, que puguem gaudir d'alló que ens es propi, personal, intim. Perque es una intimitat que s'ajusta a un espai determinat -el privat-, un ambit propi pero que, fonamentalment es relaciona amb una actitud especifica, de pudor, de capteniment de reserva i custodia de quelcom que li es propi i que desitja compartlr amb els altres, en una postura d'amplitud, en una successió d'imatges reals devotament observades, drasticament allunyade de la ignorancia aliena.
La Llu.jsa Roca sap dir-nos, entre pinzells I teles, que la natura es la base principal de la nostra vida, que marca amb molta cura el nostre caminar i que, quan s'oferelx com ens I'oferelx I'artista, es una manera de reflexionar sobre I'entorn que ens envolta I que, en la majoria dels casos, ignorem o no sabem veure. Marius Nicolàs