" Vaig descobrir la pintura de Viñuela a l’octubre de 1996. El jove creador de Figueres exposava 14 obres a un bar internacional a la vila turística de Roses. La recerca era inhabitual i els quadres presentats eren reveladors d’un talent original. De seguida vaig compendre que aquest jove català estava promés a un fascinant itinerari personal."

" Poc després, vaig veure algunes imatges representatives de la producció pictórica de JVM 2000. El redescubriment del treball de Juanjo Viñuela -tres anys després- desencadena la presa de consciència inmediata de una térbola mutuació, reflexe flagrant de l’estupefacta maduresa aconseguida per el jove creador. Consagrat especialment a la metamorfòsi de la dona, les teles del català representen una fluidesa espontànea de delirants esclats estétics. Aquest se sembla al Art Brut. De fet, ell es mou en una pintura pensada, audaç, furiosa, prop de les composicions enrevessades de la action painting. No hi ha cap dubte. Viñuela Murillo és el digne successor de Willem de Kooning, nou virtuós de l’espresionisme abstracte.

A Nova York, De Koning ("Women") conversà amb Salvador Dalí amb relacins amistoses basades en la seva estima recíproca. Inconscientment, Juanjo Viñuela encarna un talentós i inspirat instrument posant en imatge les extranyes premonicons del visionari Dalí, qui anuncià pel 3er Mil.leni una monstruosa metamorfosi de la dona dins una societat en crisi. Les orgies raspallades de color per JVM aporten als pressagis dalinians una il.lustració colpidora, dotada d’un erotisme salvatge. En tot estat de causa, els quadres de Viñuela representen un efervescent sobresalt estétic que ens arriba com una explosió de llum alliberadora dins un context absent de l’art contemporani derivat entre la confusió dels géneres i el mal gust. Aclamem la pintura de JVM com una desconcertant comunicació profètica promesa al reconeixement universal."

Gener 2001. Roger Michel ERASMY Autor del Codex Dalianus

JUANJO VIÑUELA. LA PINTURA COM A EXPRESSIÓ VITALISTA.

A la Història de l’Art, la representació de la figura femenina sol ésser un dels temes més utilitzats, sobretot per la extrema relació amb l’origen del ésser humà. Artistes com Miró, Dalí, Picasso, Ernst, De Kooning o Saura, per citar alguns dels més renombrats pintors del segle XX, han incorporat la dona a les seves teles d’una manera habitual, cadascú dins els seus respectius estils creatius, encara que en tots ells existeix un punt de coincidència, com és el de mostrar la intensa expressivitat dels seus rostres.

Precisament, això és el que sobresurt a la pintura de Juanjo Viñuela, ja que la eloqüència d’uns semblants predominantment agresius i provocadors, van més enllà de la relació entre la dona i el seu entorn físic més inmediat, el que permet al espectador que no pugui sustraure’s a aquesta demostració tan vitalista del ésser humà, lluny del model fràgil i dòcil en el que tan injustament ha volgut sempre la societat encarnar a la dona.

A la obra de Juanjo Viñuela es percep nítidament la seva enervació per tot el que passa al seu voltant, tal com es manifesta a alguns dels seus quadres principalment per la múltiple aparició de uns ulls que semblen de les seves órbites i que ens observen amb fruïcció.

En resum, l’ironia i el humor o el dolor i l’angúnia els evidencia l’artista a cadascuna de les seves pintures, sempre inmerses d’un marcat accent expressionista.

Qui perd els orígens perd la identitat, popular frase catalana que J. Viñuela no pot negar que forma part de la seva obra.

Artista de clara formació clàssica ha deixat el realisme naturalista per reinterpretar-lo tot introduint-se en els aspectes més psicològics de la pintura, però sense "oblidar"la figuració que li brinda la realitat externa expressada en termes abstractes i primitius (com les figures dels animals de la cova d’Altamira).

Beu tranquil.lament i assossegada de l’abstracció contemporània de Pollock ( amb un dripping contingut ) i sobre tot de De Konning fent-se’l seu al dotar a les figures d’una mirada viva i pendularment dinàmica, que recorden als esbojarrats Muppets creats per Jim Henson.

Reinterpretar la realitat es pot fer de moltes maneres, i Viñuela ho fa des de una ferma formació i coneixement de causa.

Jordi Cano Martínez, Historiador de l’Art. Barcelona 2000.